Page 24 - Informe econòmic 2022
P. 24
franceses (en termes de costos laborals unitaris
reals). Cal assenyalar que, en mitjana durant DÈFICIT PÚBLIC DE FRANÇA
l’any 2022, el poder adquisitiu dels empleats En % del PIB Gràfic 2.3
s’ha frenat (+0,1% després del +3,1% el 2021)
en un context inflacionista sense precedents.
Així, l’augment de la renda disponible bruta de
les llars ha estat similar a l’observada en els
preus de consum per les mesures de suport
posades en marxa durant el segon semestre
del 2022 i també pel dinamisme de les rendes
del treball i de la propietat.
El Govern francès ha aplicat importants mesures p: previsions de la Comissió Europea (maig del 2023).
durant el 2022 per atenuar l’impacte de la Font: Eurostat.
pujada dels preus de l’energia i dels productes
bàsics. Per exemple, ha limitat temporalment les tarifes de gas i electricitat, ha augmentat els cupons
per al consum d’energia de les llars més pobres i ha fet una transferència única amb comprovació
de recursos per a 38 milions de persones. L’Executiu també ha retallat temporalment els impostos
sobre els carburants, ha apujat els subsidis condicionals específics per a les empreses i ha estès
els préstecs garantits per l’Estat. Al juliol, davant la persistència de les elevades taxes d’inflació, el
Govern va aprovar un altre paquet de mesures per protegir el poder adquisitiu dels ciutadans, que
incloïa la revaloració de les pensions i d’altres prestacions en un 4%, i xecs d’alimentació de 100
euros per a famílies vulnerables. Per altra banda, la implementació del pla Next Generation EU està
donant suport al creixement de França, que rebrà 40.000 milions d’euros de subvencions europees.
22
El dèficit públic es redueix després de El dèficit públic s’ha situat en 124.900 milions
l’increment extraordinari per la pandèmia. d’euros el 2022, cosa que representa el 4,7%
del PIB, després d’assolir un 9,0% del PIB el
2020. Pel que fa als ingressos públics, que
suposen el 53,4% del PIB, s’han mantingut molt dinàmics (+7,3% el 2022 i +8,4% el 2021), gràcies
a la recuperació de l’economia francesa després de la covid-19 i a la pujada dels preus, perquè
augmenten les bases (salaris i beneficis empresarials) de les principals figures impositives. Quant a
la despesa pública, que comporta el 58,1% del PIB, ha crescut fins a una taxa similar a la de l’any
anterior (+4%) com a resultat principalment de l’augment del pagament per interessos del deute,
de l’increment de la remuneració dels treballadors públics i de les mesures aprovades per ajudar
els col·lectius més afectats per l’alça de la inflació. Pel que fa al deute de les administracions
Entorn exterior de l’economia andorrana | II. Economia francesa
públiques, segons la definició de Maastricht, s’ha reduït lleugerament des del 112,9% del PIB el
2021 fins al 111,6% el 2022.
2. Perspectives
Un any i mig després de l’inici de la guerra a Ucraïna, i tres anys i mig després del primer
confinament, es podria dir que les economies occidentals, i entre elles la francesa, han resistit
aquests xocs millor del que es preveia, però encara corren el risc d’una alta inflació. Tanmateix,
no tots els països estan exposats a aquests embats en la mateixa mesura. Dins de la zona euro,
França està probablement menys amenaçada que els països que depenien més del gas rus abans
de la guerra, i per això les seves perspectives econòmiques per al 2023 i el 2024 són una mica
més positives que les d’altres països com Alemanya o el Regne Unit.
L’inici del 2023 s’ha caracteritzat per una relaxació gradual de les dificultats de les cadenes
de subministrament i per una reducció dels preus de l’energia, que estan afavorint un clima

