Page 23 - Informe econòmic 2022

Pel costat de l’oferta, els serveis són el sector El sector serveis protagonitza el
que més ha contribuït a l’evolució positiva de creixement de l’activitat, mentre que la
l’economia el 2022, mentre que la indústria i la
construcció han registrat lleugeres contraccions indústria i la construcció retrocedeixen.
(-1,5% la indústria i -0,3% la construcció), com
a conseqüència de l’augment dels preus dels inputs i dels problemes de subministrament. Dins
dels serveis, l’evolució no ha estat homogènia. Els subsectors que han experimentat increments
més importants són precisament els que més van patir les restriccions durant la pandèmia, com
ara les activitats culturals i recreatives (+21,6% el 2022), i el comerç, el transport i l’hoteleria
(+4,4% el 2022). També ha tingut un fort creixement el sector de tecnologies i comunicacions
(+6,2%) i les activitats professionals i científiques (+4,8%).

La taxa d’atur es continua

reduint i assoleix el valor mínim TAXA D’ATUR A FRANÇA Gràfic 2.2
En % de la població activa
històric des del 2008.

El 2022 la taxa d’atur ha continuat disminuint,
fins a situar-se en el 7,2% el quart trimestre,
això és, 0,3 punts per sota del nivell obtingut
un any abans i el percentatge més baix des
del 2008. Malgrat que l’ocupació i la força de
treball s’han desaccelerat en el tram final de
l’any, al desembre el nombre d’assalariats era
un 1,3% per sobre de la xifra d’un any abans 21
i també superava en un 4,5% el nivell previ a p: previsions de la Comissió Europea (maig del 2023).
la crisi sanitària a finals del 2019 (gairebé 1,2
milions de llocs de treball addicionals). En el Font: Eurostat.
conjunt de l’any, la taxa d’atur s’ha establert
en el 7,3% i el creixement de l’ocupació, en el 2,4%. El fet que durant la pandèmia l’ajust laboral
s’hagi efectuat mitjançant la reducció de les hores treballades més que no pas amb la disminució
de personal –a diferència del que ha succeït en crisis anteriors– explica la ràpida recuperació del
mercat laboral els anys 2021 i 2022.

Tot i que l’exposició directa de França als subministraments energètics de Rússia és limitada,
els preus a l’engròs de l’energia han augmentat des de l’inici de la guerra i s’han traslladat a la
resta dels preus de la cistella de consum, amb pressions afegides per l’impacte de l’embargament
europeu al petroli rus el 2023, per l’alta escassetat de mà d’obra i per la indexació del salari mínim.
El resultat ha estat un increment de la inflació (general i subjacent) i dels sous.

D’una banda, la inflació ha registrat una evolució a l’alça al llarg de l’any, fins a arribar a un màxim
del 7,1% a l’octubre i al novembre, unes xifres no vistes des de mitjan anys vuitanta. En mitjana
anual, els preus del consum a França han augmentat un 5,9% el 2022, percentatge molt superior
al del 2021 (+2,1%) i també a l’objectiu de mitjà termini del BCE (+2,0%). Tanmateix, l’evolució
alcista dels preus ha estat inferior a la del conjunt de l’eurozona (+8,4%). La inflació subjacent, Entorn exterior de l’economia andorrana | II. Economia francesa
que reflecteix més fidelment l’evolució del nucli dels preus perquè exclou els components volàtils
(alimentació no elaborada i energia), ha tingut una progressió positiva però més moderada que la
general (+3,8% en mitjana anual i +5,4% al desembre).

D’altra banda, el salari nominal per treballador s’ha incrementat un 5%, percentatge superior al
4,4% de la mitjana europea. Aquest ascens és força superior al registrat per la productivitat laboral
de les empreses (+0,2%), la qual cosa ha comportat una pèrdua de competitivitat de les empreses