Page 58 - Informe econòmic 2022

els residents de la resta del món seguint els La reducció de la capacitat de
principis establerts al sisè Manual de balança finançament dels anys 2020 i 2021
de pagaments i posició d’inversió internacional
(MBP6) del Fons Monetari Internacional (FMI). s’explica per la caiguda del turisme.
La balança de pagaments del 2021 (la darrera
disponible) mostra que l’economia andorrana té una capacitat de finançament (compte corrent +
compte de capital) de 395,52 milions d’euros, xifra lleugerament superior als 393,23 milions del
2020 però encara inferior als 507,86 milions del 2019. Del total del compte corrent, la partida de
béns i serveis presenta un saldo positiu de 229,3 milions d’euros; la de rendes primàries (del treball
i d’inversions), un saldo positiu de 213 milions; i la de rendes secundàries, un saldo negatiu de 47,1
milions d’euros. A causa de la significació del compte de béns i serveis, s’identifica clarament que
el Principat és exportador de serveis (amb un saldo de +1.351 milions d’euros) i importador de
béns (amb un saldo de -1.122 milions d’euros). La reducció de la capacitat de finançament els anys
2020 i 2021 en comparació amb la situació prepandèmia s’explica fonamentalment pel descens
del saldo positiu de serveis a causa de la recuperació incompleta del turisme el 2021, i també
per una disminució del saldo positiu en les rendes d’inversió. Finalment, el pes de la balança per
compte corrent sobre el PIB equivalia al 14,1% l’any 2021 (15,5% el 2020), per sota del 18% que
representava el 2019, però va continuar sent un dels més elevats dels països europeus, juntament
amb Irlanda, i també dels més alts si es compara amb el d’altres països demogràficament similars.

2. Distribució geogràfica del comerç exterior

2.1. Importacions
56
Com ja s’ha esmentat, l’any 2022 les importacions han registrat un increment extraordinari del
34%, que s’explica per la forta recuperació de la demanda interna posterior a la crisi de la covid-19.
Les importacions procedents d’Europa –principal origen geogràfic de les compres andorranes a
l’exterior– han crescut en línia amb el total i, en conseqüència, han mantingut el seu pes relatiu al
voltant del 92,4%, un dels percentatges més alts de la sèrie històrica, que comença el 1991.

El 2022 l’evolució de les importacions procedents de tots els continents ha estat molt positiva,
però sobresurt sobretot l’augment de les compres procedents d’Àsia (+49,4%) –impulsades
per l’increment de les importacions de la Xina (+47%)–, que ja representen el 5,6% del total.
Les importacions provinents d’Amèrica, que suposen només l’1,2% del total, han registrat un
creixement relatiu inferior però també destacat (+25,7%), degut en part a un dinamisme més
alentit de les compres efectuades als Estats
Economia andorrana: evolució general | VII. Sector exterior
Les importacions procedents d’Espanya Units (+17,8%). Finalment, les importacions
creixen un 36% i les de França un 43%. d’Àfrica han pujat gairebé el 30%, tot i que
només arriben al 0,2% del total.

Dins de la Unió Europea, les compres a Espanya –principal país proveïdor d’Andorra– han crescut
un 35,5% i, com a resultat d’aquesta evolució, el pes del país veí sobre el total de compres ha
augmentat vuit dècimes, fins al 65,8%. Aquest percentatge és el valor més alt de la sèrie històrica
si no es considera el valor atípic de l’any 2020.

L’evolució de les importacions franceses ha estat fins i tot més positiva que la de les espanyoles,
amb un increment del 42,8%. En conseqüència, la seva participació en el total s’ha ampliat set
dècimes, fins a l’11,4%, tot i ser encara un valor inferior al de la prepandèmia i sobretot al que
havia arribat a representar durant els anys noranta (30%). Així i tot, França es manté com el segon
país proveïdor d’Andorra, a força distància dels següents, que són Alemanya i Itàlia, amb un pes
relatiu del 5% i el 2,8%, respectivament, però amb comportaments contraposats el 2022: mentre