Page 96 - Informe econòmic 2022

del Pressupost), que el 2022 han augmentat OBRA PÚBLICA DEL GOVERN.
fins als 33,1 milions, l’esforç inversor total INVERSIÓ PÚBLICA LIQUIDADA* Quadre 11.2
de l’Executiu s’eleva a 56,2 milions, un 3,0% PER PROGRAMES (categories)
menys que l’any 2021. Una part molt important
d’aquesta inversió correspon al Ministeri de Descripció 2021 2022
Territori i Habitatge, concretament 20,8 milions Infraestructures administratives 1.040.175 € 2.620.323 €
d’euros, xifra que suposa un descens del 13% Infraestructures judicials 86.307 € -
respecte al 2021. A la taula següent es detalla Refugis de muntanya - 349.567 €
l’obra pública liquidada els exercicis 2021 i Infraestructures-Edifici de
2022 del Ministeri de Territori i Habitatge Bombers - -
per programes. Centre penitenciari - -
Infraestructures sanitàries i socials 3.314.033 € 395.230 €
Les categories que han registrat les reduccions Infraestructures escolars 4.219.821 € 713.368 €
d’inversió en valor monetari més importants Infraestructures esportives 359.708 € 118.920 €
han estat les infraestructures sanitàries Pla de sanejament 79.293 € 285.113 €
(de 3,3 milions el 2021 a 395.230 euros el Gestió i conservació del
2022), les escolars (de 4,2 milions a 713.368 patrimoni natural 145.604 € -
euros) i les culturals (d’1,6 milions a 278.037 Infraestructures culturals 1.588.412 € 278.037 €
euros). Aquestes minoracions s’expliquen en Administració general 487.912 € -
un context de fortes inversions efectuades Carreteres generals.
durant els anys de la pandèmia. Per contra, Infraestructures viàries 4.515.156 € 7.352.775 €
les inversions que més han augmentat són les Carreteres secundàries - 1.187.518 €
dirigides a infraestructures administratives (han Accessos a Andorra (RN20) - 2.000.000 €
passat d’1 milió el 2021 a 2,6 milions el 2022) Altres vies 231.469 € 457.601 €
i les viàries (de 4,5 a 7,4 milions), dos tipus
94 Maquinària i equipaments - 44.798 €
d’inversions que havien patit fortes retallades Vehicles - 88.595 €
durant l’emergència sanitària. Conservació de carreteres 6.495.339 € -

Riscos naturals.
Pel que fa als comuns, el 2022 les inversions Infraestructures de proteccions 553.164 € 55.397 €
Economia andorrana: evolució dels principals sectors | XI. Construcció i indústria auxiliar
reals liquidades han augmentat un 17,7%, fins a Pla sectorial. 6.875 € -
situar-se en els 45 milions d’euros, la xifra més Noves infraestructures viàries
alta des de l’any 2007, just abans de l’inici de Tractament de rius i torrents 179.979 € 779.534 €
la crisi financera i immobiliària. Per parròquies, Cartografia i topografia 158.379 € 64.712 €
les despeses d’inversió més importants han Aplicacions informàtiques - 1.186 €
tingut lloc a Andorra la Vella, amb 16,1 milions Equipaments de seguretat per - 130.224 €
d’euros; a Encamp, amb 8,3 milions, a Escaldes- a Mobilitat
Engordany, amb 6,3 milions; a Canillo, amb 5,1 Pavimentació de CG, CS i carrers - 2.481.202 €
milions; i a la Massana, amb 4,8 milions. Tancant Infraestructures industrials 264.554 € 827.441 €
la llista, amb imports més baixos, hi ha Sant Projectes estratègics i de transport 193.464 € -
Julià de Lòria, amb 2,6 milions, i Ordino, amb Institut Nacional de l’Habitatge - 162.870 €
1,8 milions. El 2022 la inversió real ha disminuït Habitatges de promoció pública - 363.709 €
en tres parròquies (Canillo, Encamp i Ordino) i (Borda Nova)
a les altres quatre s’ha incrementat amb taxes Total 23.919.644 € 20.758.119 €
molt elevades (Andorra la Vella, la Massana, *Import de l’obra pública liquidada que correspon a la inversió
Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria). efectuada pel Ministeri de Territori i Habitatge.
Font: Ministeri de Territori i Urbanisme.
Com posen de manifest els resultats de
l’enquesta de clima empresarial de la Cambra,
la construcció continua sent el sector més dinàmic de l’economia andorrana, amb un ritme expansiu
molt vigorós i clarament superior al de la resta de branques d’activitat. L’estalvi acumulat en els
últims dos anys, la bona evolució de l’ocupació i el gran dinamisme de la demanda estrangera
han donat impuls a l’habitatge, que guanya atractiu com a actiu d’inversió, en el context actual