Page 66 - Informe econòmic 2022

concentrat de mitjana el 37,1% de les inversions
INVERSIÓ ESTRANGERA PER PAÏSOS I formalitzades a Andorra en import, i França el
SECTORS. ANY 2022 - En % del total Gràfic 7.11 14,1%. La resta es reparteix per molts països,
entre els quals destaquen Luxemburg (6,6%),
Rússia (1,6%), Bèlgica (1,4%) i Irlanda (1,4%).
Les inversions en què s’identifica com a país
d’origen «Andorra» representen de mitjana el
13,2% del total durant el període 2012-2022.

Repunta la inversió estrangera en
prestació de serveis i en promoció

immobiliària i construcció.

Per sectors, l’any 2022 destaca el fort repunt
de la inversió estrangera formalitzada en
l’àmbit de la prestació de serveis (dels 42,1
milions d’euros del 2021 als 181,4 milions del
2022), que ha passat a representar el 46,7%
de la inversió total. També ha registrat un fort
increment la inversió en promoció immobiliària
i construcció (de 16,4 a 91,9 milions), que ha
assolit un pes del 23,6% del total. Els àmbits
següents en importància –a molta distància
dels anteriors– són l’hoteleria (4% del total),
64
i el sector comercial (3,8% del total). La resta
tenen un pes sobre la inversió total rebuda
(*) Empreses andorranes amb capital estranger (> 50%)
que efectuen una nova inversió. inferior a l’1%. Les dades d’inversió del 2022
han registrat creixements molt significatius en
Font: Ministeri de Presidència, Economia, Treball i Habitatge.
tots els tipus d’activitat, excepte en projectes,
disseny o investigació (-95,5%) i en patrimonial
(-81,1%). Si s’analitza el període 2012-2022, els quatre sectors que han rebut més inversió
continuen sent l’activitat patrimonial (44,3% del total), la prestació de serveis (23,5%), la promoció
immobiliària i la construcció (14,7%) i el sector comercial (7,4%).

Economia andorrana: evolució general | VIII. Sector públic
VIII. Sector públic

Durant el 2022 els comptes de l’Administració pública andorrana han registrat un superàvit agregat,
que és resultat d’un saldo positiu en el Govern i els comuns, i un saldo pràcticament equilibrat dels
comptes de la CASS. En particular, el Govern ha tingut un superàvit del 2,3% del PIB; és el nivell
d’administració que més ha millorat la situació dels seus comptes públics, amb una reducció de 5,1
punts respecte a l’any anterior (quan es va assolir un dèficit del 2,8% del PIB). Aquesta correcció
ha estat possible per una recuperació intensa de la recaptació tributària, degut tant al creixement
econòmic com al procés inflacionista, combinada amb una reducció de la despesa. Els comuns,
per la seva banda, han ampliat el seu superàvit en quatre dècimes, del 0,5% del PIB el 2021 al
0,9% el 2022, com a conseqüència d’un increment més elevat dels ingressos que de les despeses.
Finalment, la CASS ha tancat l’any en una situació de quasi equilibri pressupostari, en contrast
amb el lleuger superàvit equivalent al 0,1% del PIB registrat l’any 2021.