Page 70 - Informe econòmic 2022

sent la segona xifra més elevada de la sèrie històrica. En l’estructura d’aquest endeutament destaca
el saldo viu de deute públic en bons de l’Estat, de 1.175 milions. A aquest import només s’hi afegeix
una línia de 15 milions d’euros amb el Banc de
Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB). L’endeutament global de
La resta de fonts de finançament que tenia l’Administració general s’ha
actives el Govern l’any 2022 ja no estan actives.
mantingut en nivells alts, al voltant

En proporció del PIB, aquest volum de deute dels 1.190 milions d’euros.
representa el 37,3%, nou punts menys que el
2021. Així, la ràtio d’endeutament s’ha tornat a situar per sota del límit del 40% que estableix la
Llei de sostenibilitat de les finances públiques per a l’Administració general, després que el 2020 i
el 2021 se superés per l’excepcionalitat de la pandèmia. (En aquest sentit, el Govern va presentar
un pla d’equilibri financer per tornar a la situació d’estabilitat pressupostària.)

La millora dels comptes públics ha estat una pauta comuna a la resta d’economies desenvolupades
el 2022. En general, Andorra continua amb uns nivells relatius de deute públic inferiors als de la
gran majoria de governs europeus. Pel que fa a l’estructura temporal de l’endeutament andorrà,
per primer cop des del 1999 tot el deute públic és a llarg termini, en contrast amb la situació del
període 2017-2021, quan havia representat el 68% en mitjana, davant d’un 32% de l’endeutament
a curt termini. En aquest context, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha avalat el procés de
disciplina fiscal que ha permès reduir el deute públic d’Andorra i complir els objectius fiscals
establerts per a l’any 2022.

1.1. Ingressos
68

Durant el 2022 els ingressos no financers liquidats pel Govern han registrat un increment del
31,4%, que se suma al 4% del 2021, després del descens del 9,9% que van patir el 2020 amb motiu
de l’impacte de la covid-19. Així, els ingressos no financers han assolit els 544,5 milions d’euros,
xifra que supera en un 23,1% la dada prepandèmia (2019) i suposa un màxim històric. L’augment
s’ha estès a totes les grans partides, amb l’única excepció de les transferències corrents, que
pràcticament han desaparegut el 2022.

La recaptació per impostos directes Més concretament, els ingressos per impostos
ha assolit un nou rècord històric. directes han crescut el 28,7%, fins a arribar als
150,8 milions d’euros, xifra que implica un nou
rècord històric. Així, el pes d’aquest capítol ha
Economia andorrana: evolució general | VIII. Sector públic
pujat fins al 27,7% del total d’ingressos no financers –quan fa només dotze anys tenien un pes de
pràcticament zero–, fins a representar el 32,2% del total d’impostos directes i indirectes; de tota
manera, encara és inferior al límit del 40% que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances
públiques aprovada el 2014.

Per figures tributàries, l’alça de la recaptació per impostos directes s’explica per l’evolució molt positiva
tant de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que puja un 47%, com de l’impost sobre
societats (IS), que ho fa un 32%. En canvi, la recaptació per l’impost sobre la renda dels no-residents ha
disminuït un 44%. Cal destacar que les variacions relacionades amb l’augment de l’IRPF i de l’IS tenen a
veure amb la recuperació de l’activitat econòmica, que ha fet créixer tant els beneficis de les empreses
com la massa salarial dels treballadors –gràcies a la millora de l’activitat, com també a la pujada dels
sous derivats de l’increment de la inflació i de la dificultat de trobar personal en alguns sectors.

Entre els impostos directes també ha estat positiva l’aportació de l’impost sobre les plusvàlues
immobiliàries (+28%). Es tracta d’un impost directament relacionat amb les operacions