Page 76 - Informe econòmic 2022

(-34%) i Sant Julià de Lòria (-33%). Quant a la distribució del deute en termes absoluts, Encamp i
Andorra la Vella concentren cada una al voltant d’una quarta part del deute total dels comuns. A
l’altre extrem, la parròquia amb el volum de deute públic més baix el 2022 ha estat Canillo (5,3%
del total), per sota d’Escaldes-Engordany (7,0% del total), que tradicionalment havia estat la que
tenia menys deute. En termes relatius a la població, els comuns amb un nivell més elevat de deute
són Ordino i Encamp, amb 2.275 euros i 1.579 euros de deute per càpita, respectivament. La resta
tenen un nivell de deute per habitant inferior als 900 euros, i el que el té més reduït és Escaldes-
Engordany, amb 365 euros/habitant.

2.1. Ingressos

L’any 2022 els ingressos totals liquidats pels comuns han registrat un augment del 17,1%, molt
superior a l’1,4% del 2021. Com a resultat, els ingressos han assolit una xifra de 194,2 milions d’euros,
el nivell més elevat des de l’any 2008. De fet, la liquidació d’ingressos ha quedat lleugerament
per sobre de la xifra pressupostada (103%) i n’ha situat el pes sobre el total d’ingressos del sector
públic (entès com l’Administració general i els comuns) en el 15%, 1,9 punts més que el 2021.
Cal recordar, però, que aquest percentatge està distorsionat pel volum de passius financers de
l’Administració general, com a resultat de les seves necessitats d’endeutament. De fet, si només
es consideren els ingressos no financers, el pes dels comuns puja fins al 25,6%, dos punts menys
que el 2021 i un percentatge força similar al que representen les corporacions parroquials sobre
el total de despeses no financeres (25,1%).

Els ingressos dels comuns han crescut Per capítols, l’augment dels ingressos és fruit
74 molt el 2022, impulsats sobretot pel d’un increment dels ingressos no financers
del 18,8%, ja que les operacions financeres
creixement dels impostos directes. s’han reduït un 16,9%. Dintre dels primers, el

creixement ha estat similar entre els ingressos
corrents i de capital (al voltant del +18%). El desglossament dels ingressos corrents per figures
tributàries mostra evolucions dispars, amb una pujada destacada, de doble dígit, en la recaptació
per impostos directes (+15,3%), i un lleuger increment dels impostos indirectes (+0,7%), just al
contrari que l’any anterior. També han augmentat molt les taxes i altres ingressos (+29,2%) i els
ingressos patrimonials (+64,3%), mentre que les transferències corrents han registrat una lleugera
reducció (-0,7%).

En conseqüència, les taxes i altres ingressos han augmentat el seu pes sobre el total d’ingressos no
financers fins al 31%. Els segueixen en importància els impostos directes (23%) i les transferències
Economia andorrana: evolució general | VIII. Sector públic
corrents (13%).

A més, els ingressos de capital han registrat un ascens del 18,3% a causa d’un fort impuls de les
transferències de capital (+18,6%). Aquest capítol és el tercer més important dels ingressos no
financers dels comuns, amb una participació del 19% sobre el total. Els ingressos per alienació
d’inversions reals s’han mantingut pràcticament igual que l’any anterior, però com que tenen un
pes molt reduït sobre el total (0,3%) la seva contribució és poc significativa.

La distribució per parròquies mostra una evolució general positiva dels ingressos, a excepció
d’Encamp, on s’ha produït un descens del 5,3%. Entre la resta de comuns, destaca el fort increment
a Canillo (+103%) i Escaldes-Engordany (+30,7%). El 2022 Andorra la Vella s’ha mantingut en la
primera posició del rànquing de comuns per volum d’ingressos totals, amb 48,4 milions (el 25%
del total), mentre que Ordino continua sent el que té menys ingressos, amb el 6,9% del total,
equivalent a 13,3 milions d’euros.